·Com és el teu treball amb els dofins, Sergi?
Vaig començar a treballar amb dofins en captivitat fins que vaig decidir iniciar

aquest treball a mar obert. Així que me’n vaig anar a EEUU i des d’aleshores cada any estic de 4 a 6 mesos interactuant amb un grup de 50 dofins, amb una ramada que ve especialment a aquella platja. El que faig cada matí és sortir i tenir contacte físic a l’aigua amb els dofins i passen coses a nivell de comunicació telepàtica.

El meu projecte d’investigació està basat en la comunicació, especialment en el so que emeten els dofins. A la tarda escric el que ha passat. 

·Cóm és la vida dels dofins?
-Hi ha més de 1000 espècies de dofins i cada una té una particularitat. Són animals que viuen de 30 a 35 anys. El període de gestació és de 12 mesos. Els dos primers anys de vida el nadó està sempre al costat de la mare. Hi ha tot un procés d’aprenentatge i instrucció per part dels adults cap als petits; els ensenyen a pescar, jugar i inclús a interactuar amb l’ésser humà.

D’altra banda són animals que tenen una energia de joc molt important. I també observem que en el seu comportament hi pot haver una actitud d’enotjament, es poden enfadar i barallar-se, però el que més em sorprèn és la seva capacitat de tolerància i reconciliació. Els dofins, poques vegades, o al menys no ho he vist mai, tenen una energia de ressentiment. Al cap i a la fi veuen que han d’anar tots a una, s’han de mantenir units pel que pugui succeir en el mar, canvis de corrent, tempestes o la sobtada presència de taurons a la badia.  

·Com passa el dia un dofí?
-Són animals que juguen moltes hores al dia. El seu descans no és com nosaltres que dormim. Ells són mamífers i la seva respiració és pulmonar com la nostra, aproximadament, segons l’espècie, cada 7 minuts han de sortir a la superfície per respirar, això els obliga a estar en moviment constant; dormen amb un hemisferi cerebral mentre l’altre està alerta i van intercanviant d’un hemisferi a l’altre.

Una de les coses que més m’atrau de la seva forma de descans és el fet que es mouen dibuixant un vuit, el símbol de l’infinit. 

·Tenen parella? 

- Depèn, pots trobar dos dofins amb molt bona connexió entre ells i que passen moltes hores junts. Però jo diria que dependència emocional en aquest sentit no n’hi ha. Per exemple: en el cas de les orques sí; es mouen en famílies, la parella és fidel. Un altre dels aspectes que he vist en els dofins en llibertat és que hi ha un grau elevat d’homosexualitat. Pots veure a dos mascles jugant i que el joc es converteix en una excitació fins que arriba a ser un joc sexual, també es pot veure entre dos femelles.  

·Com és la sensació de l’ésser humà que entra a l’aigua, a mar obert, amb criatures tant grans? Por?
-Et diria que por als dofins, al mar, és una cosa que no hem de tenir mai. D’altra banda , el que no hem de perdre mai és el respecte al mar. El mar és un espai molt gran, on hi ha molta vida i sempre hem de mostrar un gran respecte al mar i a aquests éssers. Estem entrant en el seu hàbitat, no és el nostre i crec que abans d’entrar al mar és bo demanar-li permís, però no tenir-li por. Fins i tot et diria que a la gent que té por al mar o a ofegar-se el que els hi aniria bé, és deixar anar la por; el que han de fer és deixar de resistir-se a l’aigua, convertir-se en aigua, sertir que quan flueixes amb l’element et tornes aigua i tot flueix. I en el moment en que et resisteixes a l’aigua és quan pots tenir problemes. Sempre dic que de la manera en que tu tractis al mar, ell et tractarà a tu.

Com veus la situació d’avui en dia en que es practica una pesca indiscriminada?
-Mort una gran quantitat de dofins atrapats a les xarxes dels pescadors. Hauríem de despertar a les autoritats perquè desenvolupessin més mesures de control. Per exemple, hi ha unes 6 o 7 empreses tonyinaires que el que fan és dur llanxes «zòdiac» a les baques grans de pesca i en el moment en que algun dofí es queda atrapat, en comptes de recollir la xarxa que seria matar-los, s’ocupen d’alliberar-los. N’hi ha alguns que fins i tot els curen, perquè la pell del dofí és molt fina i queda segada pel fil de nylon de les xarxes.

És bo que això se sàpigues, i animo a promoure el fet de comprar tonyina enllaunada que porti imprès el segell de «Salvem els dofins», hem de donar suport a aquestes empreses que estan prenent responsabilitat. 

·Amb quins tipus de dofins treballes? 
-»Spinner Dolphin» dofí que gira en català i, amb els que treballo a la badia són els « Tursus Tursioups» (Flipper) que és el més conegut i que tanta simpatia desperta. 

·Com és posible comunicar-se amb els dofins? 
-De fet, tota persona que ha tingut contacte amb algun animal, un gat, un gos, ja saben que hi pot haver comunicació. Centrant-nos en el tema de dofíns i balenes, especificaré que hi ha molts nivells de comunicació.

Un d’ells es dona pel sol fet de tenir contacte físic amb ells a l’aigua, depèn de com tu estiguis ells responen d’una manera o una altre, sovint canvien de comportament perquè et volen dir alguna cosa.

Després hi ha un altre nivell de comunicació al que jo anomeno, nivell hologràfic. Crec que quan els dofins ens envien aquest so d’alta freqüència que tots sabem que emeten, encara que aquest so no sigui audible a la nostra oïda, el nostre cos sí el recull. Aleshores el que m’atreviria a dir és que quan el cos entra en contacte amb aquest so és com si ells ens passessin informació a nivell cel.lular. Això és una cosa de la que en principi no se n’és conscient quan està passant, així doncs, com puc saber que hi ha comunicació?. Primer a nivell físic, puc experimentar canvis a nivell bioquímic, per exemple es pot sentir a nivell del sistema ossi certa vibració.

És com si ens enviéssin un missatge. Hi ha una cosa molt curiosa i es que quan em retiro a descansar, sempre faig la migdiada, és com que aquesta informació gravada a nivell cel·lular, al dormir-en el fet de que la meva ment conscient es calmi i doni pas a la ment subconscient- es dona que a través dels somnis m’arribi informació, imatges que després amb el temps comprobo; sóc una persona que em costa creure les coses fins que no les visc. 

·Es diu que els dofins són una forma de vida molt evolucionada, que és l’animal amb el cervell més semblant al del ésser humà. És més intel·ligent que l’ésser humà?
-No m’ho puc plantejar d’aquesta manera, no podem mirar-ho des de aquest punt. Cada espècie té alguna cosa que oferir, tots som diferents i hem de celebrar la biodiversitat. Cada espècie en un aspecte és més intel·ligent que una altra, posar la balança no és just. No crec que els dofins siguin més intel·ligents, però, què és la intel·ligència?, no crec que sigui una carrera universitària. 

·Què els hi dirias, per acabar, a les persones que llegeixin aquesta entrevista? 
- Estem compartint un mateix espai, els dofins i balenes dins l’aigua, nosaltres a la terra, no hem d’oblidar que les dues terceres parts del planeta són aigua. Som l’únic planeta blau, i el blau és l’aigua. Vaig començar a entendre la importància de protegir els mars, els oceans i la vida que habita en ells; és l’hora de deixar d’acostar-nos almar només per treure’n un profit.