Mentalitat d’usar i llençar 

La mentalitat predominant en els països desenvolupats és la d’usar i llençar. Els productes que es llencen i no s’aprofiten ni reutilitzen representen un cost en matèries primeres i energia que van ser necessàries per a la seva elaboració. Es llencen, sense més, i el que s’ha extret de la Natura no es substitueix, amb la qual cosa es substreu del seu cicle natural.

És precís analitzar a fons la problemàtica que comporten els residus, clar exponent de la societat en que vivim. Per una banda, ens enfrontem a un creixement desmesurat de la població mundial i a un consum excessiu i irrespectuós amb el medi, que qüestionen la sostenibilitat del planeta. Per l’altra, a les greus diferències entre Nord i Sud.

Així, el 20% de la població mundial que viu en els països industrialitzats consumeix més del 80% dels recursos i les tres quartes parts de l’energia primària disponible. Una bona part de les matèries primeres, tanmateix, procedeix dels països subdesenvolupats, que s’han vist obligats a explotar els seus recursos naturals per a poder incrementar les exportacions i disminuir el seu deute amb els països rics. Deute provocat per la compra de tecnologia cara per obtenir aliments i objectes que precisa el món desenvolupat, la qual cosa va en detriment de la cultura, l’agricultura i l’artesania local; de la població més pobra, en suma.

I, per si fos poc, el Sud es veu també obligat a acollir els residus que comencen a col·lapsar el món presumptament civilitzat.

Les societats industrials han entrat en una inèrcia de producció, consum i residu, sense tenir en compte les implicacions del despreci dels residus. En definitiva, un residu implica malbaratar energia i recursos, que han d’extreure’s de la natura, amb el seu conseqüent impacte. Un exemple clar és el cas del paper i el cartró. Per a la seva elaboració es precisen pasta de fusta, ingents quantitats d’aigua i energia, i clor per al seu blanqueig. Si el paper i el cartró usats no es reincorporen al cicle d’aprofitament, es fa precís talar més arbres per a obtenir fusta y augmentar el despesa d’aigua i electricitat.

Ens enfrontem a una situació ecològica i social de la que només és possible sortir mitjançant el canvi substancial de la forma de veure i entendre les coses.

La mentalitat d’usar i llençar (quantitativa) ha de substituir-se per la mentalitat de la qualitat i d‘un desenvolupament social i ecològicament sostenible. 

Un canvi d’ètica, en la qual el tenir perdi predominància en favor del ser, conduiria a un canvi en els hàbits de consum i de relació amb l’entorn. Avui en dia, la forma de contribuir a una correcta gestió dels residus per part del ciutadà és, sobre tot, incidir en el seu comportament respecte als residus que es generen a la llar i que normalment van a parar a la bossa de les escombraries i als contenidors. Amb freqüència s’oblida que els problemes ambientals són generats per l’ésser humà, per un comportament inadequat respecte l’entorn, degut principalment a hàbits socials adquirits.

En general, el consumidor, un cop deposat la seva brossa en el contenidor, un cop s’ha tret de sobre allò que ja no li és útil, que li molesta, no es planteja ni a on va a parar ni què es fa d’aquest material. S’ha implantat la noció d’usar i llençar, entenent-se a gran velocitat.

La premissa més important, doncs, canviar aquest missatge pel de l’anomenada filosofia o cultura de les tres erres: reduir, reutilitzar, reciclar, a les que podríem afegir l’r de reparar (abans de reciclar) i l’r de reemplaçar. Erres que podríem associar a les de respecte i responsabilitat.

Dins d’aquesta cultura, l’element que a la pràctica pot incidir de forma més important en el canvi social és la compra. Molts són els que no es plantegen la repercussió dels seus actes sobre l’entorn i el paper que poden jugar en la seva conservació. Deixen llavors que siguin altres els que carreguin amb la seva responsabilitat, que siguin els serveis de neteja i manteniment els que netegin i restaurin, donat que paguen per aquest servei.

La col.laboració ciutadana és un dels factors més importants en la gestió de residus, en les seves diverses vessants; però no n’hi ha prou, amb que el consumidor separi els diferents tipus de residus a la seva llar si els poders públics no realitzen les accions necessàries per al tractament i el reciclatge dels mateixos. La clau estaria principalment en superar el concepte de que necessitem un producte determinat i en iniciar actuacions que evitin la generació de residus.

Per a aconseguir això podem rebutjar aquells productes que porten envasos o embolcalls innecessaris; dur a la compra una bossa pròpia, evitant utilitzar bosses de plàstic que després ens en desfem; evitar els productes d’usar i llençar; reduir l’ús de productes tòxics...

Les empreses també poden col.laborar modificant el disseny dels seus productes i els seus embalatges, de manera que es redueixin substancialment els residus. Les administracions, per la seva part, haurien d’implicar-se més profunda i decididament concienciar als ciutadans, funcionaris i empreses i posar els mitjans legislatius i materials per tal que la reducció sigui un fet.

Un bon suggeriment de compromís amb l’entorn és el de reemplaçar. Podem decidir dur a la nostra llar les marques menys danyines, les que tinguin menys embalatge superflu, les que facin servir material reciclat, les que utilitzen envasos recarregables o retornables, les que elaboren productes amb matèries primeres de cultiu biològic... Podem comprar sempre que sigui possible a granel, sobre tot, productes hortícoles, carns, formatges i embotits, que cada cop amb major freqüència trobem envasats per peces en safates de porespan a les grans superfícies.

Les cadenes de producció han abaratit els costos fins a tal punt que molts cops resulta més car reparar que comprar el mateix objecte nou. Tanmateix reparar, nosaltres mateixos o un artesà, ens permet aprofitar múltiples objectes que un cop tornats al seu bon ús poden fer les seves funcions durant un llarg temps.

La crisi en determinades poblacions, la consciència creixent de la necessitat de no malbaratar ni matèries primes ni energia, i el sentiment de solidaritat social, ha dut a la recuperació i potenciació de la pràctica del bescanvi. Aquesta pràctica s’està organitzant inclús entre grups, creant-se els LETS. LETS són les sigles en anglès de Local Exchange and Trading System (Xarxa de Comerç i Intercanvi Local). Posa en comunicació a les persones que tenen serveis o coses per oferir en un moment donat i a les persones a les que els pot interessar l’oferta. Funciona al marge dels diners.

En tot cas, és sobre tot important separar aquells elements que, pel seu caràcter contaminant, no han de ser llençats a les escombraries, com és el cas de les piles botó, restes de pintures, alguns medicaments, pots d’insecticida…

Una altra acció que hauria de contemplar-se és la separació de la matèria orgànica, ja que, degut a la fermentació que pateix, produeix substàncies que per lixiviació (rentat de materials solubles, que van cap a les capes freàtiques) contaminen les aigües. A partir de la matèria orgànica podria obtenir-se compost utilitzable per a la fertilització del sòl.

El problema dels residus plàstics és tal vegada el més greu; són els més voluminosos, difícils de comprimir, la majoria no són biodegradables i la combustió d’algun tipus de plàstic en les plantes d’incineració genera gasos tòxics, com les dioxines. El reciclatge dels plàstics és difícil quan està barrejat amb altres productes i per la gran varietat de plàstics existents. Per això la seva separació selectiva és fonamental per tal que el reciclatge sigui viable.

És un fet també que si amics i familiars redueixen, reutilitzen o reciclen, influeixen positivament en les persones del seu voltant. Per això és tan important que els nens adquireixin bons hàbits de respecte al medi. I no podrem considerar un èxit el reciclatge fins que la gent compri i utilitzi habitualment productes a base de materials reciclats.

Una forma d’iniciació en la cultura del respecte a l’entorn, del "no malbaratament" en el seu sentit més ampli, és la fabricació de joguines amb material en desús i de la Natura. El que a continuació es descriu n’és un exemple.