La situació energètica a nivell mundial està avui caracteritzada per un extravagant sobreconsum d’una minoria de la població del món, aparellat amb un extremat infraconsum d’una gran part de les persones que tracten de sobreviure en aquest planeta. Si s’accepta com a mesura de l’energia necessària per fer funcionar una societat determinada el «consum per càpita» (el consum total dividit pel nombre d’habitants) que no es pot identificar amb el que realment consumeix una persona que visqui en l’esmentada societat, es pot constatar que mentre el promig del consum mundial és l’equivalent a 1600 litres de petroli per càpita cada any, el promig d’un habitant dels EUA és l’equivalent a 7900 litres (gairebé 8 tones de petroli, 8 Tep/càpita) i el promig d’un habitant de l’Índia no arriba a consumir-ne 300 (0’3 Tep/càpita), 26 vegades menys!.

Les disparitats entre països «en vies de desenvolupament» també existeixen i també entre sectors socials dins d’un mateix país.

Les desigualtats són ben paleses. Per exemple, el Japó consumeix el mateix que tota Amèrica Llatina quan solament té el 27% d’habitants d’aquest subcontinent, o el mateix que el conjunt d’Àfrica i l’Índia plegades, que tenen 12 vegades més habitants que el Japó. Oceania, amb 26 milions d’habitants, consumeix una mica més de la meitat que tota Àfrica (642 milions d’habitants) o que tota l’Índia (853 milions d’habitants). Els països que integraven la URSS (288 milions) consumien gairebé el mateix que tota Àsia, exceptuant el Japó (1989 milions), o el que és el mateix, que dues terceres parts del consum conjunt dels EUA i el Canadà (275 milions).

En resum, els països més consumidors, el 5% de la població del món, consumeixen el 27% de tota l’energia comercialitzada. El 14% més consumidor (EUA, Canadà, ex-URSS, Europa de l’Est) en consumeix el 54%. I el 23% de la població del món (a més dels països ara esmentats, Europa occidental i Japó) consumeix el 74% de tota l’energia comercialitzada arreu del món, el que vol dir que menys de la quarta part de la població consumeix gairebé les tres quartes parts de l’energia comercialitzada.

Avui, de tota l’energia consumida al món, el 82% prové de cremar combustibles fòssils, el 7’5% de cremar biomassa, el 5’5% procedeix de l’aprofitament de l’energia hidràulica i el 5% de la nuclear. Per tant, el món cobreix majoritàriament les seves necessitats energètiques a partir de fonts d’energia no renovables (només el 13% es cobreix amb fonts renovables) i brutes, ecològicament parlant.

Mantenir aquesta forma de consum i aquest tipus de subministrament energètic i voler-los generalitzar arreu del planeta, pot incrementar encara més els ja preocupants problemes ecològics ocasionats per com s’obtenen i utilitzen les fonts d’energia per al cobriment de les necessitats energètiques d’una població creixent: enverinament radioactiu de la biosfera, contaminació dels rius i dels mars pels abocaments de petroli, augment de la concentració en l’atmòsfera de gasos hivernacle en cremar carbó, petroli i gas natural, etc.

La solució a aquest dilema rau en bona part en l’elecció dels tipus de sistemes energètics que cada comunitat empri per a transformar les energies primàries en serveis energètics. Actualment, i a nivell planetari, de cada 100 unitats d’energia primària només se’n transformen en energia final, disponible pel consum, 72 (28 unitats es perden en les transformacions de les fonts primàries per obtenir energia disponible pel consum). Si es té en compte que l’energia disponible pel consum encara requereix noves transformacions abans no es converteix en un servei energètic, es pot concloure que els sistemes energètics actuals són poc eficients. Millorar l’eficiència és una condició necessària per fer néixer societats energèticament sostenibles.

La veritable i silenciosa revolució energètica del segle XX és la ingent disminució de la quantitat d’energia necessària per a donar un mateix servei energètic. A la mateixa vida quotidiana en podem trobar nombrosos exemples. Potser el més il·lustratiu n’és la il·luminació: les bombetes d’incandescència dels anys 20 consumien 20 vegades més energia que les bombetes incandescents actuals; avui les bombetes fluorescents compactes consumeixen 5 vegades menys encara que les incandescents i duren 5 vegades més. En 70 anys, l’eficiència per a la il·luminació ha augmentat 100 vegades!.

Cobrir les mateixes necessitats energètiques (o donar el mateixos serveis) pot significar molt diferents consums energètics segons es faci emprant un sistema energètic eficient o un que no ho sigui tant. Qualsevol sistema energètic fa servir tecnologies de subministrament i/o tecnologies d’ús final, per convertir l’energia primària en serveis energètics que cobreixen determinades necessitats. Produir una mateixa quantitat d’energia final pot requerir més o menys quantitat d’energia primària, depenent de les tecnologies de subministrament que es facin servir. Cobrir un mateix servei energètic, pot suposar consumir més o menys quantitat d’energia final, depenent de les tecnologies d’ús final que es facin servir per transformar l’energia final en el servei energètic que cobreix una necessitat.

A més a més, si l’energia final s’obté a partir de fonts d’energia primària no renovables, com ara combustibles fòssils i nuclears, el procés de transformació pot significar la introducció de molt diferents quantitats de productes contaminants a la biosfera (gasos precursors de l’efecte hivernacle i de la pluja àcida, verins radioactius).

Per tant, un sistema energètic sostenible, a nivell ecològic, econòmic i social, és aquell que:

• Utilitza les fonts d’energia renovables i locals.
• Adequa la font energètica primària a l’ús final.
• Fa servir tecnologies de subministrament i d’ús final el màxim d’eficients.
• Cobreix necessitats energètiques bàsiques i no luxes superflus.
• No produeix residus ni emissions a un ritme superior al que la natura pot absorbir-los.

Transformar la insostenibilitat energètica actual i fer néixer societats energèticament sostenibles només serà possible amb l’implicació de tots els sectors de la societat.

Això vol dir:
1- informar-se per ser conscient de la realitat energètica i
2- actuar en el sentit de modificar els hàbits energètics, reorientant-los en el camí de la sostenibilitat.

per Josep Puig