L’ENERGIA A CATALUNYA ABRIL 1999
A Catalunya, el sistema econòmic-social vigent, que s’alinea amb el sistema industrialista dominant a Europa i als països anomenats «occidentals» o del «nord», basa el seu funcionament amb l’ús majoritari de fonts d’energia no renovables i brutes.

Així, un 65% del consum d’energia primària és procedent dels combustibles fòssils (petroli, gas natural i carbó), un 30% prové de l’energia nuclear i només un 5% prové de fonts d’energia renovables (majoritàriament hidràulica). El resultat d’això és que Catalunya té la seva part de contribució a l’augment de la temperatura global de la Terra (per l’efecte hivernacle induït per les emissions de CO2 causades en cremar combustibles fòssils) i contribueix també a l’enverinament radioactiu de la biosfera (amb les emissions «autoritzades» de radioactivitat procedent de les centrals nuclears en funcionament -en forma de efluents líquids i gasosos- i en forma de residus nuclears).

El sistema energètic vigent avui a casa nostra es caracteritza, a més a més, per la seva ineficiència. De cada 100 unitats d’energia (primària) que entren al sistema, solament 52 es transformen en energia (final) disponible per al consum (mesurat en unitats d’energia per càpita).