Actituds i polítiques són la clau pel canvi.

La conducta o l’estil de vida de les persones i les col·lectivitats té una gran influència en els consums d’energia. Per tant, per a fer front a la insostenibilitat energètica dominant, és bàsica la conducta de les persones i de les comunitats humanes.

Adoptar formes de vida energèticament sos-tenibles i contribuir a fer que siguin els estils de vida dominants, en un futur no llunyà, només serà possible si cada persona esdevé conscient de les desigualtats energètiques del món d’avui i de les problemàtiques ecològiques dels sistemes energètics dominants, si es té consciència de les eficiències i rendiments de les transformacions d’una forma d’energia en una altra, i de les eficiències i rendiments dels artefactes d’ús quotidià que necessiten energia.

Per tenir consciència de la problemàtica energètica del món actual, és fonamental tenir a l’abast informació que permeti trencar l’estat d’analfabetisme energètic imperant arreu, tan en les societats industrialitzades com en les que estant fent camí cap a la industrialització. Sortosament, avui hi ha força informació energètica: tan ONG ecologistes com institucions governamentals i intergovernamentals publiquen fulletons i llibres que permeten que qualsevol persona o comunitat que ho desitgi, tingui al seu abast la informació que necessita. Un exemple el tenim en la publicació del llibret «30 coses senzilles, en el camp de l’energia, que tu pots fer per a salvar la Terra», que ha esdevingut un «best-seller» a molts països.

Però no n’hi ha prou en tenir a l’abast informació energètica, cal també que cada persona estigui disposada a aprofitar creativament la informació existent per esdevenir conscients de quins serveis energètics realment necessitem, quines fonts d’energia els poden cobrir de la forma més escaient, quin cost ecològic (a més de l’econòmic) té l’ús de determinats sistemes energètics i determinades fonts d’energia, etc.

Informar-se i prendre consciència només és el primer graó per esdevenir una persona energèticament activa. Actuar en la vida quotidiana (a casa, en el treball, en desplaçar-se, etc.) passa per aplicar el principi que davant el problema global de l’energia, calen respostes diverses, però solidaritat global (en l’espai i en el temps).

L’autolimitació de les necessitats energètiques, el cobriment de les necessitats de la forma més eficient possible i fer-ho a partir de fonts d’energia netes i renovables són els tres pilars sobre els quals s’han de basar les estratègies personals i col·lectives, per caminar cap a la sostenibilitat energètica de les comunitats humanes.

Així, considerant unes necessitats energètiques «mínimes» per una família, el seu cobriment pot menar-nos a consums d’energia (tant primària com final) molt diferents, i per tant a impactes ecològics també diferents, segons siguin les tecnologies de subministrament i les tecnologies d’ús final emprades, és a dir, depenent de com estigui configurat el sistema energètic.

Així, cobrir les necessitats energètiques -elèctriques- «mínimes» abans esmentades per a tota l’actual població del món, pot significar haver de produir més de 9000 TWh/any (1 TWh equival a un bilió de kWh) si els serveis energètics es cobreixen amb tecnologies d’ús final convencionals, mentre que si es fa amb les tecnologies més eficients avui disponibles, solament requeriria produir-ne uns 1600 TWh/any (gairebé 6 vegades menys). I segons com es produeixin aquestes quantitats d’energia elèctrica, és a dir quines tecnologies de subministrament es fan servir, les emissions a l’atmosfera seran ben diferents.

Si l’electricitat es produeix amb una central tèrmica de carbó (amb caldera i turbina de vapor: rendiment 36%), les emissions de CO2 seran més de 8000 milions de tones o simplement no arribaran a 1500, en el segon cas. Mentre que si l’electricitat es produeix amb una central tèrmica de cicle combinat (turbina de gas i turbina de vapor: rendiment 53%), les emissions de CO2 seran 3200 o escassament 560 milions de tones.

En canvi si l’electricitat té origen en una font d’energia renovable (central solar, central eòlica, central hidràulica), les emissions seran nul·les

Tots i cadascú de nosaltres som consumidors d’energia. Amb tot ben pocs d’entre nosaltres sabem quanta energia, de tota la que consumim, és realment necessària per a les nostres activitats.

El que realment volem no són fonts d’energia, sinó els serveis que l’energia ens dóna. Per això no desitgem petroli, ni carbó, ni urani, ni tan sols vent, aigua, sol,.... El que realment desitgem són serveis com ara il·luminació quan es fa fosc, calor quan fa fred i fresca quan fa calor, cuinar quan es té gana, so quan es desitja escoltar música, desplaçament quan es vol viatjar, etc.

Assolir el cobriment de tots els serveis necessaris que l’energia proporciona es pot fer consumint molta energia o poca. Es pot fer a partir de fonts d’energia netes i renovables o a partir de fonts d’energia brutes i no renovables.

Depèn de cadascú de nosaltres fer-ho d’una manera o de l’altra. Fer-ho d’una forma o d’una altra tindrà unes repercussions diferents sobre els sistemes naturals. Per exemple, escalfar-nos quan fa fred, ho podem fer cremant llenya en una estufa altament eficient, que vol dir gastar poca llenya per produir la mateixa energia tèrmica que una altra estufa menys eficient que en gasta més. Ho podem fer cremant combustibles sòlids (carbó, coc de petroli), líquids o gasosos derivats del petroli. En aquest cas contribuirem a agreujar l’efecte hivernacle (emissions de CO2) i a produir pluges àcides (emissions de SO2). En el cas de la llenya estem fent servir una font d’energia neta i renovable (sempre que contribuïm a replantar la mateixa quantitat d’arbres que els que cremem en forma de llenya), mentre que en el cas dels combustibles fòssils la font d’energia és bruta i no renovable.

Podem disposar d’energia tèrmica a partir de l’electricitat. Però depenent de com s’hagi generat aquesta electricitat, s’haurà produït un impacte o un altre. Encara que a casa ens sembli que l’electricitat és una energia neta perquè no fa fum, ni deixa residus, segurament n’haurà fet en el lloc on s’ha generat. Si s’ha generat en una central tèrmica convencional (a partir de combustibles fòssils), en resulten emissions de CO2 i SO2. Si s’ha generat a partir de centrals nuclears el resultat són emissions de productes radioactius a l’aire i a les aigües, a més dels residus que tota central nuclear produeix. A més, degradar electricitat en forma de calor, quan l’electricitat s’ha generat a partir de processos tèrmics (caldera - turbina de vapor - generador), és una insensatesa termodinàmica, ja que el procés de conversió té una eficiència global molt baixa.

Si l’electricitat s’ha produït a partir d’una font neta i renovable d’energia, per exemple el vent, aleshores les conseqüències sobre la biosfera són mínimes. Però potser no haurem atinat que la millor forma d’escalfar-se es fent servir la radiació que el Sol ens envia constantment. Aprofitar aquesta energia, captant-la quan n’hi ha i fent-la servir quan es necessita, es pot assolir dissenyant de forma escaient les edificacions i evitant que l’energia captada s’escapi, fent servir tota mena de ginys aïllants (des de materials aïllants fins a finestres de doble i triple vidre).

Amb aquest exemple s’ha volgut il·lustrar el fet que cada decisió sobre l’energia que cadascú de nosaltres pren quotidianament té conseqüències sobre la biosfera. Depèn de cadascú de nosaltres que les tingui en un sentit o un altre, que en tingui més o en tingui menys.

És evident, però que hi ha altres factors que a vegades fan dificultós prendre les decisions més assenyades pel que fa al medi ambient. I altres vegades fins i tot ens ho impedeixen.

A les ciutats grans i mitjanes, de vegades es fa difícil poder captar l’energia del Sol: edificacions mal orientades, obstacles que fan ombra, etc. Però amb enginy hi ha gent que ho aconsegueix i escalfa aigua i produeix electricitat amb el Sol. I en aquelles situacions en les que no es pot captar l’energia del Sol, el que si sempre es pot fer és adequar energèticament l’edificació perquè empri la mínima quantitat d’energia.

Cal que cadascú vagi aprenent a conviure de forma conscient amb l’energia, saber d’on ve, saber com s’empra, saber quines conseqüències té el seu ús, etc. Només així cadascú de nosaltres serà capaç d’adoptar les millors decisions i no les decisions que aquells que tenen interessos en els actuals sistemes energètics, malbaratadors, insolidaris i insostenibles, volen que adoptem.

Cal que cadascú de nosaltres es vagi convertint realment en la «seva pròpia companyia elèctrica» tal com va dir una vegada David Morris, director del «Institute for Local Self-Reliance».

això es pot fer de moltes maneres, entre elles:

• Emprar personalment l’energia de forma conscient, contribuint a eliminar el malversament energètic, sigui quin sigui i arreu, començant, però, pel lloc on es viu.
• Fer servir sempre que sigui possible fonts d’energia netes i renovables, al lloc on es viu, al lloc on es treballa. I quan això no sigui possible, participar en aquelles iniciatives d’inversions de caire ètic i ecològic, que permeten a les persones ser co-propietàries d’un sistema energètic net, que generi l’energia que elles consumeixen, instal·lat més o menys lluny del lloc de residència o de treball. A Catalunya, el juliol de 1992 es va crear TREN - Transformadora Racional d’Energia Natural, l’objectiu de la qual és fer realitat aquesta nova forma de ciutadania, autodeterminada pel que fa a l’energia.
• Pressionar, tan de forma individual com col·lectivament, les institucions energètiques perquè vagin deixant de banda el «camí energètic dur» que encara defensen i vagin fent seu el «camí energètic tou», basat en les energies netes i renovables.
• Donar suport a aquelles organitzacions no governamentals de caire ecologista que malden per transformar l’actual sistema energètic i per fer-ne néixer un altre més just, més solidari, més eficient, basat en les fonts d’energia netes i renovables. En una paraula, un sistema energètic sostenible ecològicament, social i cultural.

En el si de la família:

1. Informar-se i educar-se per arribar a saber quina quantitat d’energia s’empra, d’on procedeix, en què es fa servir, quins impactes té, etc. (per exemple, escrivint una carta a les empreses energètiques demanant-els-hi aquesta informació).
2. Discutir en família les necessitats (o serveis) energètiques reals que es tenen, quines fonts i tecnologies fer servir per a cobrir-les, quins impactes ecològics en resulten de tot plegat, etc.
3. Si el consum familiar actual d’energia és superior al consum mitjà al món, establir un pla d’acció familiar per assolir el cobriment de les necessitats energètiques equivalents als «drets humans mínims» pel que fa al nivell de serveis energètics.
4. Establir mecanismes per a verificar que l’energia s’utilitza, al si de la família, de forma sostenible.

A l’escola:

1. Informar-se i educar-se per saber quines necessitats energètiques són reals i quines són supèrflues, com es poden cobrir (quines fonts i quines tecnologies) i quins impactes tenen, tan a nivell local com global.
2. Discutir a la classe com s’utilitza l’energia a casa i a l’escola.
3. Fer un pla d’acció contra el malbaratament d’energia a l’escola (cap llum encesa sense necessitat, cap excés en calefacció, ...).

Al treball:

1. Informar-se de com es fa servir l’energia a la feina.
2. Discutir en equip si la forma com es fa servir és la més escaient (pel que fa a les fonts, les transformacions, les tecnologies, els impactes, ...)
3. Proposar mesures de millorament de l’eficiència energètica i de disminució dels impactes.
4. Fer pressió a la direcció de l’empresa perquè s’adoptin les millores proposades i es disminueixin els impactes.

A la comunitat local:

1. Crear un grup de treball per analitzar quines energies es fan servir, d’on venen, si produeixen riquesa a nivell local, quines necessitats energètiques cobreixen, quins impactes ecològics i socials tenen.
2. Si la comunitat local segueix una via energètica insostenible, veure com i de quina manera es pot modificar per iniciar un camí energètic sostenible.
3. Actuar com un grup de pressió per fer que s’implantin sistemes energètics sostenibles a nivell local.

A nivell de país:

1. Donar suport als grups de pressió (ONG ecologistes, solidàries, etc.) que malden per canviar els insostenibles sistemes energètics actuals (basats en fonts d’energia brutes i no renovables) i fer néixer sistemes energètics eficients i solidaris.
2. Escriure als organismes oficials i/o empreses que gestionen els sistemes energètics, demanant que es canviïn les polítiques energètiques insostenibles i es camini cap a la sostenibilitat energètica.
3. Escriure cartes als directors dels mitjans de comunicació (premsa escrita, radio, TV) posant en evidència la insostenibilitat energètica de la societat actual i donant suport a polítiques energètiques sostenibles.