Avui ningú discuteix que la humanitat té a l’abast un potencial d’energies renovables molt superior al consum energètic actual (la quantitat total d’energia que empra la humanitat és només de l’ordre d’unes poques deumil·lèsimes parts de la radiació solar que arriba a la superfície de la Terra, sense comptar els mars i els oceans). El mateix Banc Mundial en el seu informe «World Development Report - 1992», diu que només dedicant el 0’5% de la superfície dels països industrialitzats a la captació de la radiació del Sol, es podrien cobrir les seves necessitats energètiques a través de l’energia solar (0’1% en el cas dels països no industrialitzats). Això representa molta menys superfície que l’actualment inundada pels embassaments hidroelèctrics i menys que la que es dedica a conreus com ara el raïm, el cafè, la canya de sucre, les patates, els fruits secs; i gairebé la mateixa superfície que la dedicada al conreu de cotó (unes 25 milions d’hectàrees).

Les tecnologies per a l’aprofitament de les fonts d’energia netes i renovables han fet grans progressos en les darreres dues dècades, possibilitant que avui diverses tecnologies siguin ja competitives amb les fonts d’energia brutes i no renovables, fins i tot sense que aquestes interioritzin en el seu preu els costos ecològics i socials que implica el seu ús.

El cas més paradigmàtic és el de l’energia eòlica. A despit de la manca d’interès per part dels governs a potenciar el seu desenvolupament, avui es disposa de tecnologia madura que permet produir electricitat de forma més barata (i de forma molt més neta) que no pas amb centrals tèrmiques. Ho reconeix el mateix Parlament Europeu. Al món, a finals de 1998, hi havia instal·lats desenes de milers d’aerogeneradors, amb una potència equivalent a gairebé 9.000 MW (6.310 MW a Europa, 1.820 MW als EUA, principalment a Califòrnia, 968 MW a l’ Índia). A l’Unió Europea hi havia, a finals de 1994, 1.723 MW, a finals de 1997 ja n’hi havien 4.694 MW, arribant a superar els 6.000 MW a finals de l’any 1998. Es preveu que l’any 2010 hi hagin uns 40.000 MW eòlics instal.lats a Europa i 100.000 MW l’any 2020. Agrupacions d’aerogeneradors (en forma de parcs eòlics) o aerogeneradors individuals, propietat de cooperatives, municipis, inversors privats o empreses mixtes, són les formes com es manifesta l’aprofitament de la força del vent. Un cas ben original i exemplar és el de Olof Tegström, un suec que, l’any 1985, ja va instal·lar un aerogenerador de 55 kW, que cobreix les necessitats d’electricitat per al consum de la seva llar familiar, les d’aigua calenta (escalfa aigua a través de resistències elèctriques) i subministra combustible (dissociant electrolíticament l’aigua produint hidrogen que es emmagatzemat en dipòsits d’hidrurs metàl·lics) per cuinar i accionar un cotxe Saab 900. Un exemple de com una família pot produir l’energia que necessita amb «l’aire del cel i l’aigua de la terra».

Tenir aigua calenta a partir del Sol, tampoc és cap secret tecnològic. Només cal veure com s’escalfa aigua massivament a alguns països de la Mediterrània oriental, com Grècia, Xipre, Israel. A aquest país, el 83% de les cases escalfen aigua amb el Sol, totalitzant més de 800.000 sistemes solars domèstics.
També el Sol pot escalfar fluids especials que, en vaporitzar aigua, i a través d’una turbina de vapor i un alternador, pot produir electricitat. Al desert de Mojave (Califòrnia) es varen instal·lar, entre 1984 i 1990, centrals solars termoelèctriques, fins a una potència de 354 MW, que converteixen en electricitat el 23% de la radiació solar (hora punta d’un dia assolellat) que incideix sobre els camps de col·lectors cil·lindric-parabòlics. El bon funcionament d’aquestes plantes ha fet que un recent estudi de la conca Mediterrània concluís dient: «és tècnica i econòmicament possible integrar centrals elèctriques termo-solars a les xarxes actuals —3.500 MW l’any 2000 i 23.000 MW l’any 2025-». El mateix estudi diu que si la Unió Europea intensifica el seu esforç en l’ús de l’energia solar es podria arribar als 13.500 MW (any 2005) i 53.000 MW (any 2025).

A més d’escalfor, el Sol ens permet també poder disposar directament d’electricitat a través de la transformació fotovoltàica. Al llarg de la dècada dels anys 80, es va poder començar a veure com aquests sistemes produïen electricitat per llocs aïllats. Avui és molt més barat electrificar amb solar fotovoltàica un lloc aïllat que no pas portar-hi la xarxa elèctrica. Als darrers 10 anys s’ha instal·lat electricitat fotovoltàica almenys a 250.000 habitatges, principalment en zones remotes allunyades de les xarxes. Actualment el ritme de producció de cèl·lules fotovoltàiques a tot el món és d’uns 125 MW/any i el seu preu no ha deixat de baixar al llarg dels darrers 10 anys. L’empresa elèctrica municipal de Sacramento (Califòrnia) ha instal·lat 1 MW fotovoltàic en sistemes descentralitzats a les teulades de les cases ( a un ritme de 100 cases cada any) i en subestacions elèctriques. I ho pensa continuar fent fins l’any 2000. A Alemanya, el programa anomenat «1000 teulades solars» es va haver d’incrementar fins a 2500. Suïssa treballa perquè cadascun dels 3.029 pobles tingui almenys un sistema fotovoltàic abans de finalitzar el segle. El govern japonès està treballant per a integrar generadors FV a 62.000 edificacions abans de finir la present dècada. Fabricants americans, japonesos i suïssos han dissenyat «teules solars» i algunes empreses europees han desenvolupat murs cortina semitransparents, integrant la captació solar fotovoltàica. Si les millores tecnològiques avui en curs fan que el preu de l’electricitat fotovoltàica baixi encara una mica més ($70/W l’any 1970, $5/W avui), s’obrirà la porta a fer que tothom pugui ser «la seva pròpia companyia elèctrica» i els actuals sistemes centralitzats de producció i distribució d’energia (molts pocs productors i moltissims consumidors) es transformaran radicalment, de forma que a la xarxa elèctrica hi tindrem accés tots, que alhora serem productors i consumidors d’energia. Aquesta és almenys la visió energètica de futur que ens avancen els investigadors del «Worldwatch Institute» (Washington) en la seva obra «Power Surge: Guide to the Comming Energy Revolution».

Altres tecnologies per aprofitar les fonts d’energia renovable també avui estan a punt, com per exemple els digestors de biogas, que a partir de la digestió de qualsevol tipus de matèria orgànica produeixen un gas combustible -biogas, una barreja de metà i diòxid de carboni. En un senzill procés de rentat es pot transformar el biogas en metà -gas natural- i es pot injectar als gasoductes existents, es pot comprimir per ser emprat de carburant per automoció, es pot cremar en turbines de cicle combinat d’elevat rendiment per a produir electricitat o en microturbines per produir calor i electricitat. Les fàbriques de biogas, que fins fa poc només eren usuals a les zones rurals de la Xina i de l’Índia, ara ja comencen a ser usuals a Europa, especialment a Dinamarca i Alemanya.

I les cèl·lules de combustible ja s’han començat a comercialitzar, el que permetrà en un futur no llunyà que cada edificació pugui generar l’energia que necessita (calor i electricitat) amb una contaminació mínima i pràcticament sense soroll. Desenvolupades els anys 60 per donar energia als artefactes que orbiten la Terra, són uns enginys semblants a bateries, però converteixen directament un combustible, generalment hidrogen, en electricitat. En no tenir parts mòbils són molt més eficients que els generadors mecànics actuals. I l’hidrogen es pot obtenir per hidròlisi de l’aigua (amb electricitat renovable) o a partir de metà o metanol.

Ah! I no és un problema econòmic. Només amb el 4% de les despeses que anualment es destinen, arreu del món, a mantenir i desenvolupar el militarisme i l’armamentisme, es podria subministrar energia a totes les persones que vivim en aquest planeta, a partir de fonts d’energia netes i renovables ,amb un sistema que fes de l’eficiència el seu principi rector.