Estimada Mare Terra:

Què caldrà perquè despertem? Què caldrà perquè considerem nostre, el problema de tots? Què caldrà perquè aprenguem a respectar el sagrat alè de tota cosa viva?. 

De res serviria intentar la reparació quan ja no hi hagués res per a reparar, de res serviria la queixa quan no poguéssim fer -hi res. No ens apaivagarien pas les llàgrimes al veure l´espectacle d´un món ferit o mort.

Hi ha qui opina que sovint es prenen criteris massa alarmistes i catastrofistes i que no n’hi ha per tant. Heu pensat que tot el que s´hagi pogut fer, per protegir la natura en aquestes tres últimes dècades, s´ha pogut fer per l´actitut alarmista d´uns quants eixalavats?.

El clam d´uns pocs ha pogut fer palesa la necessitat de reconsiderar molts dels conceptes i valors d´una certa societat i per poder prendre mesures ho hem hagut de pagar amb escreix i a voltes no hi hem arribat a temps.

A temps de ser poc el que hem fet, caldrà pensar a on seríem ara si no s´hagués fet res des de fa 30 anys per aturar la disbauxa dels inconscients i dels famolencs egoistes acaparadors dels béns comuns.

Creiem que sense la denúncia hi haguéssim pogut fer res? Podem pensar que des dels interessos dels diners i l´ambició política s´hagués pogut crear la revolta?.

De cop, tothom és conscient de la necessitat de protegir l´ecologia, la biologia i els recursos humans i materials del planeta, i a tots els programes polítics s´inclou una intenció en aquests afers. No cal dir que es fan coses, però, Les suficients?. Les respostes corresponen a la demanda o més aviat semblen moviments per a fer callar els que més aixequen la veu?. 

Per què hem d´estar a contracorrent empenyent accions i decisions que són absolutament necessàries pel bé de tots? ¿Per què hem de convèncer del que és prou evident? ¿Què fa que en molts casos sigui més lenta la reparació que la destrucció? Quins interessos poden ser més importants i necessaris que el guarir la vida?.

Si l´activitat ecologista i proteccionista dels partits del poder fóra adequada a la necessitat real, a hores d´ara la major part dels grans problemes de la nostra estimada Terra, estarien propers a desaparèixer. 

Cal, i volem estimular la nostra insatisfacció perquè pensem que no es poden fer les coses a mitges, només serem satisfets, quan tot l’aire sigui pur, quan totes les aigües siguin netes, quan en totes les terres es flairin olors naturals, quan totes les espècies tinguin garantia de continuïtat i quan tots els homes i dones puguin viure dignament treballant per a cercar la llibertat, ses qualitats més profundes i les satisfaccions més honorables que fan que tot s’apropi a un.

Ara volem recordar-nos i recordar-vos amb aquesta crida, amb aquesta festa, amb aquesta trobada, perquè no oblidem la inevitable responsabilitat del compromís amb la vida i amb nostra Mare Terra.

Jordi Orús i Salvador